Translate

dilluns, 29 de desembre de 2014

Una nit d'hivern

Al poema d'aquesta setmana, el "jo líric", ens conta com, junt a la seva estimada, passa una nit d'amor a l'hivern, tots sols entre la neu. Espero que vos agrade.


Junts, com el foc i el fum,
el Sol veiem llitar-se,
deixant pas a la freda nit,
entre boires, ennegrint el cel.
Sota el disc de plata ens besem
en aquest blanc hivern.

Entre les neus i el gel,
contemplant els enfarinats cims,
com el llapis i el paper,
al traçar les lletres,
ens besem.
Refugiant-nos, com les feres al cau,
una carícia, una abraçada,
a les nits d’hivern, el nostre amor,
llaurem, com es pentinen els camps.
Amagant-nos del fred;
jo en els teus braços m’abandono
i tu al meu cor, a foc, et graves.

Junts, com la Lluna i les estreles,
veiem caure el Sol entre les muntanyes,
deixant pas a una nit;
d’amor farcida.
Juntos, como el fuego y el humo,
el Sol vemos acostarse,
dejando paso a la fría noche,
entre nieblas, ennegreciendo el cielo.
Bajo el disco de plata nos besamos
en este blanco invierno.

Entre las nieves y el hielo,
contemplando las enharinadas cumbres,
como el lápiz y el papel,
al trazar las letras,
nos besamos.
Refugiándonos, como las fieras en la guarida,
una caricia, un abrazo,
en las noches de invierno, nuestro amor,
labramos, como se peinan los campos.
Escondiéndonos del frío;
yo en tus brazos me abandono
y en mi corazón, a fuego, te gravas.

Juntos, como la Luna y las estrellas,
vemos caer el Sol entre las montañas,
dejando paso a una noche;
de amor repleta.
 

Together, like fire and smoke,
see the sun bed,
giving way to the cold night,
in fog, blackening the sky.
Under the silver disc we kiss
in this white winter.

Between snow and ice,
contemplating floured summits,
as pencil and paper,
to trace the letters,
we kissed.
Retreating, as the beasts in the den,
a touch, a hug,
on winter nights, our love,
we crafted as comb fields.
Hiding cold;
I abandon myself into your arms
and you in my heart, fire, you gravels.

Together, as the moon and stars,
we drop the Sun between the mountains,
giving way to a night;
of full love.

diumenge, 16 de novembre de 2014

El bosc a la tardor

Novament al poema d'aquesta setmana trobem com a protagonista la natura, en aquest cas, es tracta d'un bosc d'alta muntanya a la tardor, en el qual els amants es fonen en un bes apassionat mentre el vent, carregat dels aromes del bosc, els envolta, creant una atmosfera única. Espero que vos agrade.


Sentim, mentre ens besem,
a les terres altes del Maestrat,
l’aire glaçat, omplir-nos el pit
amb l’aroma de milers d’arbres,
testimonis, secrets, dels segles.

L’aroma del bosc a la tardor
els nostres cabells, acarona
amb la dolçor d’una mare;
arrossegant, amb la frescor del vent,
el fred perfum de les muntanyes.

A les altures, entre els cims,
tènuement enfarinats, ens besem.
Besant-nos, abraçant-nos,
meravellant-nos, del paisatge
que ens encisa com un encanteri.
Sentimos, mientras nos besamos,
en las tierras altas del Maestrazgo,
el aire helado, llenarnos el pecho
con el aroma de miles de árboles,
testigos, secretos, de los siglos.

El aroma del bosque en otoño
nuestros cabellos, acaricia
con la dulzura de una madre;
arrastrando, con la frescura del viento,
el frío perfume de las montañas.

En las alturas, entre las cumbres,
tenuemente enharinadas, nos besamos.
Besándonos, abrazándonos,
maravillándonos, del paisaje
que nos cautiva como un hechizo.
 

Unfortunately, as we kiss,
in the highlands of Mastership,
the icy air, fill your chest
with the aroma of thousands of trees,
witnesses, secrets, ever.

The scent of the forest in autumn
our hair, caressing
with the sweetness of a mother;
dragging with the freshness of the wind,
Perfume cold mountains.

On the heights, between the peaks,
dimly floured, we kissed.
Kissing, hugging,
marveling, landscape
captivates us like a charm.

diumenge, 2 de novembre de 2014

un poble als nostres peus

Al poema d'aquesta setmana se'ns conta com els nostres protagonistes gaudeixen d'una màgica estància a un poble misteriós i emmorrallat. Espere que vos agrade.


El suau vent de les muntanyes,
ens acarona, amb la dolçor,
de la mel de mil flors.
Besant-nos, abraçant-nos;
com els amants dels llibres,
veiem, des de l’alt de les torres
tot un poble als nostres peus.
Escoltant la simfonia
que la corrent del riu crea,
amb la participació de la brisa;
música, meravellosament dolça,
com dolços són els teus llavis.
El suave viento de las montañas,
nos acaricia, con la dulzura,
de la miel de mil flores.
Besándonos, abrazándonos;
como los amantes de los libros,
vemos, desde lo alto de las torres
todo un pueblo a nuestros pies.
Escuchando la sinfonía
que la corriente del río crea,
con la participación de la brisa;
música, maravillosamente dulce,
como dulces son tus labios.
 

The soft wind from the mountains,
caresses with sweetness,
honey of a thousand flowers.
Kissing, hugging;
as lovers of books,
see, from the top of the towers
a whole town at our feet.
Listening to the symphony
that the river flow creates
with the participation of the breeze;
music, wonderfully sweet,
how sweet are your lips.
 

diumenge, 26 d’octubre de 2014

es desfà el món

A aquest nou poema el "jo líric" ens conta com passen la seva estimada i ell l'ultim moment de la humanitat, encara que no tot és el que sembla. Llegiu el poema amb atenció. Espere que vos agrade.


Es desfà el món,
com es desfà al cafè
un terròs de sucre.
A poc a poc, però ràpid,
s’apropa la catarsi
de la tragèdia humana.
El món es desfà
com un glaç de gel
es fon sota l’estiu.

Col·lapse. Punt i a banda,
i entre les restes
ens aixequem tu i jo;
besant-nos, estimant-nos,
entre les tombes.

Es desfà el món,
ens besem, s’estimem;
la gent continua creuant
a l’altre costat de l’avinguda.
Se deshace el mundo,
como se deshace en el café
un terrón de azúcar.
Poco a poco, pero rápido,
se acerca la catarsis
de la tragedia humana.
El mundo se deshace
como un cubito de hielo
se funde bajo el verano.

Colapso. Punto y aparte,
y entre los restos
nos levantamos tú y yo;
besándonos, amándonos,
entre las tumbas.

Se deshace el mundo,
nos besamos, nos amamos;
la gente sigue cruzando
al otro lado de la avenida.
 

The world is destroyed,
as it melts in coffee
a sugar cube.
Slowly but quick,
is about catharsis
human tragedy.
The world falls apart
as an ice cube
was drawn under the summer.

Collapse. Full stop,
and between residues
we got you and me;
kissing, loving,
among the graves.

The world is destroyed,
we kiss, we love;
people keep crossing
the other side of the avenue.