Translate

diumenge, 26 d’octubre de 2014

es desfà el món

A aquest nou poema el "jo líric" ens conta com passen la seva estimada i ell l'ultim moment de la humanitat, encara que no tot és el que sembla. Llegiu el poema amb atenció. Espere que vos agrade.


Es desfà el món,
com es desfà al cafè
un terròs de sucre.
A poc a poc, però ràpid,
s’apropa la catarsi
de la tragèdia humana.
El món es desfà
com un glaç de gel
es fon sota l’estiu.

Col·lapse. Punt i a banda,
i entre les restes
ens aixequem tu i jo;
besant-nos, estimant-nos,
entre les tombes.

Es desfà el món,
ens besem, s’estimem;
la gent continua creuant
a l’altre costat de l’avinguda.
Se deshace el mundo,
como se deshace en el café
un terrón de azúcar.
Poco a poco, pero rápido,
se acerca la catarsis
de la tragedia humana.
El mundo se deshace
como un cubito de hielo
se funde bajo el verano.

Colapso. Punto y aparte,
y entre los restos
nos levantamos tú y yo;
besándonos, amándonos,
entre las tumbas.

Se deshace el mundo,
nos besamos, nos amamos;
la gente sigue cruzando
al otro lado de la avenida.
 

The world is destroyed,
as it melts in coffee
a sugar cube.
Slowly but quick,
is about catharsis
human tragedy.
The world falls apart
as an ice cube
was drawn under the summer.

Collapse. Full stop,
and between residues
we got you and me;
kissing, loving,
among the graves.

The world is destroyed,
we kiss, we love;
people keep crossing
the other side of the avenue.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada